Sobre peix
peix és una marca de ceràmica contemporània que ofereix objectes quotidians amb dissenys singulars. Formes simples, objectes originals i amb un punt desconcertant, que conviden a mirar dues vegades, sense renunciar a la funcionalitat.
El segell de la marca és la silueta d’un peix. M’agrada signar a mà cada peça perquè el peix no quedi mai igual. Ho concebo com una metàfora del meu treball ceràmic: de la mateixa manera que al mar no hi ha dos peixos iguals, al taller no hi ha dues firmes ni dues peces idèntiques.
Ceràmica present
adj. Persona que es troba al lloc on hi ha una altra persona, al lloc on passa alguna cosa, al lloc on havia d’estar.
adj. Període de temps que transcorre en el moment en què es parla.
m. Allò que s’ofereix com a obsequi a algú; regal.
Artesana
Sóc la Irene Manresa Mallol, l’artesana darrere de peix. Vaig néixer a La Seu d’Urgell el 1974. Durant molts anys vaig viure a Barcelona i vaig treballar de dissenyadora web.
La meva història amb l’argila es remunta a finals dels anys 90. Des de llavors, el torn s’ha convertit en la meva tècnica predilecta i la meva gran passió com a artesana. Vaig aprendre a tornejar de la mà de Marc Vidal i posteriorment, la meva dedicació a l’ofici m’ha portat a fer múltiples formacions per dominar diferents tècniques i elevar la qualitat del meu treball.
El 2023, ja a La Seu de nou, vaig obrir el meu propi taller de ceràmica des d’on treballo les meves creacions per a la marca peix, realitzo encàrrecs per a altres persones i dono classes de torn i modelatge.
Procés de treball
El meu procés sempre comença lluny del fang, amb la idea . Llapis en mà, penso i dissenyo les peces, simplificant la forma fins aconseguir el mínim funcional possible.
Quan el disseny és clar, passo al taller. Allí, selecciono la matèria primera en funció de la peça que vulgui realitzar: treballo tant pastes de baixa temperatura (com el fang vermell, blanc o negre) com d’ alta temperatura (gres en diversos colors).
L’argila i jo ens trobem al torn, on li dono la forma desitjada. La peça acabada de crear s’ha d’assecar lentament fins a adquirir la consistència de “duresa de cuir”. És llavors quan torna al torn per als detalls finals: refinar la forma, crear el peu o els encaixos, i polir l’excés de fang amb les meves eines. Un cop polida, signo la peça i hi afegeixo els complements o la pintura, si cal, abans de deixar-la assecar completament per a la primera cocció. Finalment, l’esmalto si és l’acabat que busco i la torno a enfornar.
Enmig d’aquest procés les peces es trenquen, es torcen, s’assequen massa o els costa assecar-se, l’esmalt es torra, les nanses s’esquerden, la paciència s’acaba i, de vegades, fins i tot el vídeo d’Instagram surt torçat. Però això també forma part de l’ofici i forma part de l’aprenentatge perquè altres peces sobrevisquin i arribin a port.
L’ artesania ens convida a un consum més tranquil i respectuós on la dedicació i l’espera tornen a tenir valor. Cada objecte ceràmic és un vincle amb la tradició i la cultura que ens han transmès l’ofici, i amb la persona que hi ha al darrere: l’esforç, la cura i la creativitat.